Sempre he estat una persona introvertida, això potser ha fet que em tanqués una mica respecte de l'altra gent, mantenint-me al marge, evitant ser el centre d'atenció i acostumada a passar desapercebuda.

Quan era petita vaig tenir problemes d'oïda, la qual cosa va fer que moltes vegades em quedés fora d'algunes de les converses; jo simplement mirava a la resta i intentava escoltar què deien, observant tots i cada un dels moviments que passaven al meu voltant, des d'un paper que queia a terra, fins al moviment en repetició d'una persona.

D'alguna forma això ha passat a ser part de la meva personalitat. De forma inconscient, moltes vegades, em trobo aïllada de la resta, creant històries dins la meva ment, reinterpretant cada situació, cada conversa.

D'altra banda, aquest jo introvertit, analista de situacions, ha creat en mi certa facilitat per endreçar els pensaments, generant clarividència en la síntesi i distinció de les meves opinions.

Sé en el que crec, el que considero està bé o malament o cap de les dues coses; i gràcies a observar i analitzar el meu entorn tinc clars els meus ideals. Per tant, les meves creacions la major part de les vegades tenen un component social on exposo el que penso.

El cinema i els audiovisuals han estat moltes vegades una via d'escapament per sortir del cercle de pensaments dins el meu cap. Des de ben petita m'ha atret, no des d'un punt de vista necessàriament cinèfil, sinó des del gaudi, deixant-me portar per l'impacte que pot arribar a tenir en mi personalment i en la societat.