La problemàtica social és el que impulsa aquest projecte. Sorgeix d’una realitat que ens trobem a peu de carrer i que, personalment, crec que és molt important abordar. Sempre busco fer un cinema que parli, d’alguna manera, de la nostra societat, però aquest és el projecte que planteja una denúncia de manera més evident. Considerava molt important fer-ho i, a més, trobar una manera que impactés i remogués l’espectador.

D’altra banda, des de la direcció m’interessava buscar un context real on les línies entre bons i dolents es difuminessin i on tots nosaltres ens poguéssim identificar d’alguna manera. Vaig decidir fer-ho a través d’aquest personatge femení i de com s’endinsa en aquest grup, posant així en evidència la pressió de grup, la necessitat d’encaixar i altres dinàmiques que ens afecten col·lectivament.

Rodar una festa també va suposar tot un repte a l’hora de dirigir l’equip i els actors, però d’aquesta experiència m’emporto molts aprenentatges i crec que no hauria funcionat d’una altra manera. El context de la festa aportava una tensió a l’ambient que funcionava molt bé dins del curt i ajudava a construir un crescendo narratiu.

El final és la part més important del curt, ja que aporta una última capa al discurs i torna a posar en dubte els límits de la nostra societat.