Broken bonds s’urgeix a partir de la curiositat de realitzar un projecte on experimentéssim l’estètica i com aquesta pot entrellaçar-se directament amb la narrativa. A partir de la premissa d’una relació trencada amb el pas del temps vaig proposar-me el repte d’explicar aquesta distància a partir de recursos visuals.

Amb petits gestos i la simbologia dels plans crear tot un món interior en aquestes dues mirades. Una de les decisions més importants va ser el no diàleg, evidenciant d’aquesta manera la incomunicació i no escolta, això ho veiem directament en l’escena que el noi està parlant, però no podem entendre el que diu. La monumentalitat dels espais també van ser una decisió narrativa decidint deixar-los a ells petits en un món immens, canviant a petits detalls que ens endinsen en la seva relació i plans generals que mostren aquest vuit.

Per altra banda, la distància física dels personatges posant en evidència la distància emocional, reflectant també aquesta distància simbòlica amb el pas del temps i com es va “enfosquint” la relació.

Finalment, també amb la simbologia del tren final passar sent aquest tret final de sortida de la relació i com aquest marxa sense ells.